Bon dia, aquí presento el meu treball del parcial R1

Introducció

Per a aquest primer repte he escollit una activitat que faig al gimnàs, concretament entrenar amb una màquina amb interfícia digital, en aquest cas una cinta de córrer. Aquesta activitat combina una part física, com és la màquina, l’espai i l’esforç que faig, amb una part digital que em permet configurar l’exercici i interactuar amb un videojoc mentre entreno.

He escollit aquesta situació perquè considero que té diferents elements interessants per analitzar. No es tracta simplement d’arribar al gimnàs i començar a córrer, sinó que hi ha tot un procés previ. Primer he d’escollir la màquina que vull utilitzar i, un cop seleccionada, decidir quin exercici faré. La pantalla ofereix diferents opcions, com cardio, força, resistència, core, flexibilitat o estil lliure. Després introdueixo la meva alçada i el meu pes, i el sistema em recomana una càrrega que puc modificar segons les meves necessitats.

Un altre aspecte que m’ha semblat interessant és que, mentre faig exercici físic, també estic interactuant amb una pantalla. Això fa que l’experiència no sigui únicament física, sinó també digital, ja que puc veure com avança el videojoc i, en acabar, consultar els resultats i les recompenses obtingudes.

Finalment, he escollit aquesta activitat perquè és una situació que conec i que em permet representar tant els elements físics del gimnàs com les diferents pantalles de la màquina.

Per representar-ho he elaborat dos dibuixos: un que mostra l’experiència de la persona al gimnàs i un altre que recull les diferents pantalles de la interfície. Amb això vull mostrar com es desenvolupa l’activitat i quins elements intervenen en cada moment.

Conclusió final

Després de fer els dos dibuixos i analitzar l’activitat, m’he adonat que una acció tan habitual com anar al gimnàs i fer exercici té més passos dels que inicialment podem pensar. Normalment només ens fixem en l’exercici físic, però abans de començar hem de prendre diferents decisions, com escollir la màquina, seleccionar l’exercici i configurar els paràmetres. Un cop acabem, també podem consultar els resultats i decidir si volem continuar entrenant amb la mateixa màquina i quina part volem entrenar

Una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és la configuració de la màquina. El fet d’introduir l’alçada i el pes permet que el sistema recomani una càrrega personalitzada, però també dona la possibilitat de modificar-la. Considero que això és important perquè, tot i que la màquina ens ajuda, continuem tenint el control sobre l’exercici que volem fer.

Per representar aquesta experiència he separat la part física de la digital. En el primer dibuix he representat l’espai del gimnàs, la cinta de córrer, els objectes que hi ha al voltant i les diferents accions que fa la persona. En el segon he volgut mostrar amb més detall les pantalles de la interfície, des de la selecció de l’exercici fins a la pantalla final de recompenses. Aquesta separació m’ha ajudat a entendre millor com es relacionen els elements físics amb els digitals.

Un altre aspecte interessant és el videojoc que apareix mentre fem exercici. La pantalla ens ofereix una manera diferent de viure l’entrenament, ja que no només estem pendents de l’esforç físic, sinó també del que passa al joc. Tot i això, considero que és important que aquesta interacció no ens faci perdre l’atenció sobre el moviment que estem realitzant.

També destacaria la pantalla final, perquè permet veure els resultats obtinguts, consultar l’historial i decidir si volem repetir l’exercici. Penso que aquest sistema de recompenses pot ajudar a mantenir la motivació i fer que l’activitat sigui més entretinguda.

Finalment, aquest exercici m’ha servit per entendre millor la importància del pensament visual. Representar una experiència amb dibuixos m’ha obligat a fixar-me en detalls que probablement hauria passat per alt si només l’hagués explicat amb paraules. Considero que els dos dibuixos es complementen i permeten entendre tant el recorregut de la persona com el funcionament de la interfície, sense necessitat de representar cada petita acció per separat.